Míriam Ruiz-Ruano Rísquez guanya el 1r Premi d’Assaig Jove “Pensar més” – Memorial Gabriel Ferrater lliurat avui a Sant Cugat
L’autora, professora de literatura comparada de la UAB, ha estat guardonada per l’obra “L’autor que mira de reüll: La tradició a la literatura moderna i postmoderna”
La guanyadora rebrà un premi de 6.000 € i l’edició de l’obra per part del Servei de Publicacions de la UAB
El certament està organitzat per l’Ajuntament de Sant Cugat, l’Associació Gabriel Ferrater i la Universitat Autònoma de Barcelona
Aquest matí s’ha fet públic, al Museu del Monestir de Sant Cugat, el veredicte del 1r Premi d’Assaig Jove “Pensar més” – Memorial Gabriel Ferrater. Un certamen organitzat per l’Ajuntament de Sant Cugat, l’Associació Gabriel Ferrater i la Universitat Autònoma de Barcelona amb la voluntat de promoure l’escriptura i el pensament crític entre els joves (escriptors, estudiants universitaris i investigadors) interessats per qualsevol branca del saber, així com contribuir a desenvolupar l’escriptura científica, la intel·ligència i la imaginació, tal com va fer Gabriel Ferrater en els seus textos, les seves conferències i les seves lliçons universitàries.
El jurat ha decidit atorgar el premi a l’assaig “L’autor que mira de reüll: La tradició a la literatura moderna i postmoderna”, obra de Míriam Ruiz-Ruano Rísquez, professora de literatura comparada a la UAB.
Esther Madrona, tinenta d’alcaldia de Cultura: “Aquest és un molt bon premi per explorar noves vies de coneixement de la mà de la gent jove i, en aquest cas concret, d’una dona. L’Ajuntament posar en valor la promoció del coneixement amb un certament com aquest i amb altres iniciatives com els programes de pensament “Enraonar”, enguany també amb Ferrater com a protagonista.”
El jurat ha valorat l’estil volgudament assagístic d’un volum molt ben escrit, el qual està integrat per diferents capítols en què s’ofereixen lectures diverses i riques, enginyoses i innovadores, sobre obres canòniques de la literatura catalana i estrangera —en el millor estil de Gabriel Ferrater.
L’objectiu del volum és mostrar com els escriptors contemporanis han hagut de mirar de reüll el que havien fet els seus predecessors, i com cada creador ha recuperat algun aspecte, obra, tema o gènere de la tradició, i li ha estat útil per ser diferent, crític, original…, modern.
La diversitat de propostes i d’enfocaments converteixen l’assaig en un volum suggestiu per ser llegit per tota mena de lectors i lectores, ja que, amb rigor i voluntat divulgativa, s’aborda la influència dels autors antics sobre les obres contemporànies, o del món de la literatura sobre el cinema o els dibuixos animats.
La guanyadora rebrà un premi de 6.000 €, en concepte d’avançament sobre els drets d’autor i l’edició de l’obra per part del Servei de Publicacions de la UAB.
L’autora
Míriam Ruiz-Ruano (Vic-1994)
Graduada en filologia catalana per la UAB, és professora de literatura comparada en aquesta mateixa universitat, on també va cursar el Màster d’Estudis Avançats en Llengua i Literatura Catalanes i el de Literatura Comparada i Estudis Culturals. Actualment està acabant la seva tesi doctoral sobre els processos de canonització d’Ausiàs March als segles XIX i XX.
Ha publicat articles sobre aquest poeta en revistes catalanes com Els Marges i La Lectora i també internacionals, com la nord-americana Caliope. És autora del volum Vós i jo entre els antic. Fonts i influències de la literatura catalana medieval (Premi València Nova d’Assaig 2020 de la Institució Alfons el Magnànim) i coeditora de la miscel·lània Teixir xarxa, fer camí: Aportacions presents al futur de la catalanística de l’Associació de Joves Investigadors en Llengua i Literatura Catalanes.
El Jurat
El jurat, en aquesta primera edició, ha estat conformat per:
Salvador Cardús i Ros. És doctor en Ciències Econòmiques, periodista i investigador visitant a la Universitat de Cambridge (Regne Unit), a la Universitat Cornell (Estats Units) i al Queen Mary College de Londres. Va ser professor visitant a la Universitat de Stanford el 2016. Ha estat director del Departament de Sociologia i degà de la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia de la UAB. És professor d’Epistemologia de les Ciències Socials i de Sociologia de la Comunicació a la UAB.
Ha publicat una dotzena de llibres i també Ha assessorat programes de TV3. Va crear i dirigir la revista Crònica d’Ensenyament (1987–1988) i va ser subdirector del diari Avui (1989–1991). Ha col·laborat durant divuit anys a La Vanguardia fins al 2017. Escriu regularment als diaris Ara i Diari de Terrassa i als setmanaris La República i El Temps.
És membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans, membre del Consell Assessor per a la Reforma Horària del Govern de la Generalitat, i ho va ser del Consell Assessor de la Transició Nacional fins a la seva suspensió en aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola.
Marina Garcés i Mascareñas. És doctora en Filosofia per la Universitat de Barcelona (2001) i professora titular de Filosofia a la Universitat de Saragossa. Actualment és professora agregada a la Universitat Oberta de Catalunya, des d’on dirigeix el màster universitari de Filosofia per als Reptes Contemporanis.
És impulsora del projecte col·lectiu Espai en Blanc, de pensament crític i experimental, i autora de diferents llibres, d’entre els quals destaquen: En las prisiones de lo posible (2002), Un mundo común (2012), Filosofia inacabada (2015), Fora de classe / Fuera de classe (2016), Nova il·lustració radical / Nueva ilustración radical (Premi Ciutat de Barcelona 2017), Ciutat princesa / Ciudad princesa (2018) i Escola d’aprenents (2020).
David Jou i Mirabent. És doctor en Ciències Físiques i catedràtic de Física de la Matèria Condensada a la UAB. Ha obtingut diversos premis d’investigació, com ara el Premi Rei Joan Carles I (1986), la Medalla Narcís Monturiol (1991) i el Premi Ciutat de Barcelona (1993). És membre, entre d’altres, de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans.
Ha desenvolupat una extensa obra de recerca en termodinàmica de processos irreversibles, amb cinc llibres i més de dos-cents articles publicats en editorials i revistes de difusió internacional. També té una prestigiosa trajectòria com a poeta en llengua catalana i alguns dels seus poemes han estat traduïts a altres idiomes, com l’anglès, el castellà, el francès i el rus.
Jordi Julià i Garriga. És doctor en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada i professor d’aquestes matèries a la UAB. S’ha especialitzat en l’estudi de la literatura contemporània, el gènere de la lírica, la poesia de l’exili i la figuració artística de la identitat. Així mateix, ha escrit diferents llibres dedicats a l’obra de Mercè Rodoreda, Màrius Torres i Gabriel Ferrater (de la crítica del qual es va ocupar la seva tesi). Algunes de les seves obres han merescut premis d’assaig i d’investigació, nacionals i internacionals: Al marge dels versos (1999), Un segle de lectura (2001), La perspectiva contemporània (2004), La mirada de Paris (2004), Poètica de l’exili (2011), Els cants de l’èxode (2015), L’autor sense ombra (2015) o Poesia i identitat (2016), entre d’altres. Com a poeta, ha publicat una vintena de llibres que han obtingut alguns dels guardons més importants de poesia en català.
Marta Pessarrodona i Artigues. És poeta, narradora i traductora. També ha conreat l’assaig i el gènere biogràfic. És autora de llibres com Setembre 30 (prologat per Gabriel Ferrater, 1969), Vida privada (1972), Memòria (1979), A favor meu, nostre (1981), L’amor a Barcelona (1998), Animals i plantes (2010) i Variacions profanes (2019). Ha publicat diversos llibres sobre dones destacades, com Maria Aurèlia Capmany (1996), Frederica Montseny (1998) o Mercè Rodoreda: un retrat (2003), així com la biografia Mercè Rodoreda i el seu temps (2005) i Donasses. Protagonistes de la Catalunya moderna (2006), que aplega semblances de Dolors Monserdà i Montserrat Roig, entre d’altres.
També és autora de narracions i assajos com Fauna (1994), [Quasi] tots els contes (2011), França 1939. La cultura catalana exiliada (2010 i 2019, 2a edició), L’exili violeta (2010) i Virginia Woolf i el Grup de Bloomsbury (2013). També ha publicat Jacint Verdaguer: una biografia (2016) amb la col·laboració de Narcís Garolera. Ha traduït, entre d’altres, Louis Althusser, Gerald Brenan, Doris Lessing, Harold Pinter, Susan Sontag, Marguerite Duras, Virginia Woolf i E. M. Forster. El 1997 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya; el 2010, el Premi Nacional de Literatura; el 2006, el Premi Enric Prat de la Riba d’assaig, i el 2019, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.
S’adjunta fotografia de l’autora de l’obra guanyadora
S’adjunta dossier de premsa
