Es confirma que la muralla de llevant del Monestir de Sant Cugat és originària del s. XIV i que va ser remodelada al s. XVI
La prospecció arqueològica que s’ha dut a terme confirma la datació d’aquesta muralla, que actualment s’està rehabilitant
La intervenció arqueològica realitzada recentment a la muralla de llevant del Monestir de Sant Cugat ha permès confirmar, tal com es considerava a través de la documentació històrica, que la fonamentació i la base d’aquesta construcció és originària del segle XIV i que dos segles més tard (s. XVI) es va remodelar.
Aquesta prospecció s’ha dut a terme en el marc de les obres de restauració d’aquest tram de muralla del Monestir. Aquestes obres, a càrrec de la Diputació de Barcelona, tenen un pressupost de 450.000€ i finalitzaran al desembre del 2022. Cal recordar que aquests treballs serveixien per consolidar i restaurar la muralla, rehabilitar les tres torres i habilitar-ne una d’elles (la torre hexagonal) com a mirador amb accés a través de visites guiades.
Com s’ha fet la intervenció arqueològica?
S’ha realitzat un petit rebaix perimetral intramurs per valorar el tractament del terreny a realitzar, així com l’excavació de diversos sondeigs per tal de recollir més dades sobre les muralles i analitzar el potencial arqueològic del sector.
Els resultats confirmen que la fonamentació i la base del tram de llevant de la muralla actual és originari del segle XIV. Es confirma també l’existència d’edificacions d’aquest moment a tocar de la bestorre nord i central. Els nivells d’ús d’aquest moment es troben a 3 metres per sota de l’actual nivell de circulació.
Al segle XVI es va remodelar aquest sector de les defenses del monestir. En concret, es va reconstruir la muralla del segle XIV, caiguda en molts trams. També es va reordenar l’espai interior per regularitzar l’entorn, ja que tenia un fort desnivell. També es va omplir de terres aquest sector, creant una terrassa amb dues plataformes a diferent cota. Aquests dos nivells també es van fer visibles a la cara exterior on les sortides d’aigua presentaven alineacions a dues alçades, coincidint amb les cotes del segle XVI intramurs.
Al segle XVIII, la part inferior de les torres van ser reaprofitades com a cisternes d’aigua per regar els horts del monestir existents fora muralla. S’han documentat diverses canalitzacions, dipòsits, sifons etc. vinculades a aquest nou ús. L’aigua dipositada provindria de la pluja recollida al propi monestir i de l’aigua conduïda a través de la “mina dels monjos”, travessant l’aqüeducte de Can Vernet, fins el Monestir.
Finalment, amb aquests treballs s’ha confirmat també l’alt potencial arqueològic d’aquest sector i l’interès en prosseguir la recerca arqueològica en el futur.
La muralla de llevant del Monestir
Aquest tram de muralla forma part de les defenses del monestir construïdes al segle XIV. Conté tres torres: una torre al sud i les de la Cambreria i el Priorat. L’aspecte actual respon en gran part a reformes fetes al segle XVI en aquest sector de muralla. També hi són presents alteracions posteriors, com l’eliminació d’elements defensius en motiu de la derrota de 1714 amb la Guerra de Successió, i la creació de cisternes per regar els horts exteriors. El terreny on es disposen les muralles és d’alt potencial arqueològic, amb una llarga seqüència de 2.000 anys d’ús des d’època romana.
Imatges adjuntes:
Fotografies de la intervenció i fotogrametria de les estructures arqueològiques. Font: SPAL, Diputació de Barcelona. Autor: Pere Lluís Artigues.
