Cultura

Sant Cugat se suma a la commemoració del centenari de Joan Triadú amb 8 activitats

14/09/2021
Comparteix aquesta notícia

La tinenta d’alcaldia de Cultura, Esther Madrona, i el comissari de l’Any Joan Triadú, Joan Josep Isern, han presentat aquest migdia els actes organitzats a Sant Cugat amb motiu del centenari del naixement del pedagog, crític literari i escriptor Joan Triadú. Aquests actes s’emmarquen en la commemoració de l’Any Triadú, impulsat per la Generalitat i la Institució de les Lletres Catalanes.

Concretament Sant Cugat acollirà aquesta tardor 8 activitats per recordar i homenatjar aquesta destacada figura de la cultura catalana del segle XX. Hi haurà exposicions, conferències i diàlegs i, a més, també es commemorarà el 25è aniversari de l’escola Thau Sant Cugat, de la qual Triadú va ser-ne un dels impulsors com a director de la Institució Cultural del CIC.

Esther Madrona, tinenta d’alcaldia de Cultura: “el llegat de Joan Triadú com a pedagog és, amb l’escola Thau, ben present a Sant Cugat. Però a més a més, la ciutat també es vol sumar a les commemoracions que es fan arreu del país per recordar una figura indispensable de la cultura catalana del segle XX”.

 Programa d’activitats de la Commemoració Centenari Joan Triadú a Sant Cugat

  • Exposició “Joan Triadú a la ciutat dels llibres”: a la Biblioteca Gabriel Ferrater del 14 d’octubre al 6 de novembre. Es realitzaran activitats paral·leles a l’exposició (club de lectura, visita guiada…).

 

  • Commemoració del 25è aniversari de la inauguració del Thau de Sant Cugat (16 d’octubre).

 

  • Taula Rodona “Joan Triadú, un referent encara necessari”: a El Siglo (Mercantic) el 19 d’octubre. Amb Mònica Terribas, moderadora i periodista; Salvador Cardús, sociòleg; i Joan Josep Isern, comissari de l’Any Triadú. Organitza: Òmnium Cultural Sant Cugat en col·laboració amb el Tot Sant Cugat.

 

  • Diàleg “Joan Triadú, exigent en poesia”: a càrrec dels poetes Lluís Calvo i Carles Duarte, dins del Festival de Poesia de Sant Cugat (4 de novembre, 19 hores). Un diàleg entre dos poetes d’avui sobre el llegat de Joan Triadú, un home decisiu en la vida cultural catalana.

 

  • Exposició “Joan Triadú, defensar la llengua, estimar el País”: a l’Arxiu Nacional de Catalunya entre l’11 de novembre i el 14 de gener.

 

  • Acte sobre el Joan Triadú traductor: amb Sam Abrams i Jaume Almirall (previsió: 24 de novembre al vespre).

 

  • Conferència sobre Joan Triadú al Cicle Enraonar: a La Unió Santcugatenca amb la participació de Francesc Torralba, filòsof; Jordi Riera, Degà de la Facultat Blanquerna; i Mònica Santamaria, directora del Thau Sant Cugat. Data encara a determinar.

 

  • Aplec de sardanes de Sant Cugat amb la presentació de la sardana d’Ivan Joanals dedicada a Joan Triadú: previsió diumenge, 26 de setembre, de 4 a 7 de la tarda.

Joan Triadú (Ribes de Freser, 30.07.1921 – Barcelona 30.09.2010)

La trajectòria vital de Joan Triadú va lligada estretament a l’evolució de la cultura catalana del segle XX. L’any 1942 es va llicenciar en Filosofia i Lletres i poc després una malaltia el va obligar a recloure’s a Cantonigròs (Osona) on el 1944 -i fins al 1968- va ser l’ànima del Concurs Parroquial de Poesia, una de les primeres manifestacions públiques de la literatura catalana perseguida pel franquisme.

El 1946 va ser un dels fundadors de la revista ‘Ariel’, entre 1948 i 1950 va fer de lector a la universitat de Liverpool i el 1951 va protagonitzar una de les primeres controvèrsies del món cultural, tant de l’interior com de l’exili, amb la publicació de les dues antologies, la de poesia (1900-1950) i la de contistes (1850-1950).

Aquell mateix 1951 va començar a donar classes al CICF, entitat de la qual -convertida en Institució Cultural del CIC- va arribar a ser director tècnic fins al 1993. Va viure de prop la creació, l’any 1961, d’Òmnium Cultural i de la Junta Assessora per als Estudis de Català (JAEC), convertida el 1969 en Delegació d’Ensenyament del Català (DEC).

Autor de milers d’articles sobre pedagogia i literatura catalana, va ser una presència habitual a la revista ‘Serra d’Or’ i a les pàgines de cultura del diari Avui des que va començar a publicar-se, l’abril de 1976, fins a la seva mort el 2010.

Creu de Sant Jordi (1982), Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1992), Doctor Honoris Causa per la Universitat Ramon Llull (1998) i Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (2001), entre altres distincions, la seva bibliografia aplega una trentena de títols entre dietaris, memòries, traduccions, crítica literària i reflexions sobre l’ofici d’educar.