La tinenta d’alcaldia de Drets Socials i Igualtat, Núria Gibert, i la regidora de Ciutadania i Salut, Gemma Aristoy, han presentat aquest matí el baròmetre inclusiu de Sant Cugat, centrat en aspectes d’inclusió social i en l’impacte de la crisi de la COVID sobre la població. L’estudi, impulsat per l’Ajuntament, s’ha elaborat a partir de 490 entrevistes telefòniques realitzades entre els dies 14 de setembre i 10 d’octubre del 2020. CONSULTA EL BARÒMETRE EN AQUEST ENLLAÇ: Baròmetre Inclusiu Sant Cugat
Una de les dades més rellevants del baròmetre té a veure amb l’habitatge: pràcticament la meitat de la població (49’7%) afirma tenir moltes, algunes o certes dificultats per fer front a les despeses de l’habitatge (hipoteca o lloguer). Aquesta proporció s’incrementa 7 punts percentuals respecte les dades obtingudes fa 3 anys.
La situació habitacional està directament relacionada amb el preu mitjà mensual de les hipoteques (1.010€) i especialment dels habitatges de lloguer (1.060€), que en aquest darrer cas suposa 328€ més que el preu mitjà a Catalunya i 255€ més que a la demarcació de Barcelona.
De fet, el lloguer a Sant Cugat té un pes més elevat que al conjunt de Catalunya. Les persones que viuen en règim de lloguer a la ciutat representen el 35,5% de la població, mentre que a la resta del país aquesta proporció és del 27,4% (any 2019).
Les persones que afirmen tenir més dificultats per fer front a les despeses d’habitatge són persones de nacionalitat no espanyola (no procedents d’altres països de la UE), famílies monoparentals o no tradicionals, santcugatencs/ques que viuen en un habitatge de lloguer o, sobretot, en una habitació de lloguer, persones que estan a l’atur, persones empadronades que no tenen estudis universitaris, i/o població que ha vist reduïts els seus ingressos a causa de la pandèmia.
Així mateix, es detecta un increment de 2,1 punts percentuals de les llars que directament no poden fer front a les despeses derivades de l’habitatge (hipoteca, lloguer i subministraments bàsics), passant de l’11 al 13,1%. Aquesta dada és del 8,1% al conjunt de Catalunya.
Núria Gibert, tinenta d’alcaldia de Drets Socials i Igualtat: “aquestes dades confirmen una vegada més el greu problema d’habitatge que s’arrossega des de fa anys en aquesta ciutat. Un problema, a més, que ara s’ha agreujat en bona part pels efectes de la pandèmia i pel conseqüent increment de la situació de pobresa. Hem de fer front amb accions reals aquesta situació de clara vulnerabilitat social i per això, des del primer moment, hem enfortit les polítiques socials i les hem posat al centre de l’actuació municipal”.
Pobresa, risc d’exclusió social i impacte de la COVID al mercat laboral
El baròmetre assenyala que el percentatge de pobresa és del 14,3%, 3 punts percentuals superior a fa tres anys. A més, el 18,4% de la ciutadania pateix una situació d’exclusió social (pobresa i/o carència material), una dada 3,3 punts percentuals superior a la registrada l’any 2017.
La pobresa a Sant Cugat afecta sobretot gent jove d’entre 16 i 34 anys, nacionals no espanyols (no procedents d’altres països de la UE), nouvinguts que porten 5 o menys anys residint a la ciutat, ciutadans amb un nivell d’estudis inferior als universitaris, santcugatencs/ques que no tenen un domini absolut del català, gent que està desocupada, persones empadronades que viuen en llars monoparentals i/o de caràcter no tradicional, persones que viuen de lloguer i en llars amb moltes dificultats per arribar a final de mes i/o que afirmen que els ingressos de la llar s’han reduït molt a causa de la pandèmia.
El 60% de les persones pobres de la ciutat treballen, el 25,7% estan a l’atur, el 4,3% són jubilades, un 5,7% són estudiants, un 2,9% es dediquen a les tasques de la llar, i un 1,4% estan afectades per una invalidesa laboral. Respecte a les persones en situació de pobresa que treballen cal destacar que el 45,2% està o ha estat afectada per un ERTO, i que el 21,4% té més d’una feina remunerada (pluriocupació).
Pel que fa a l’impacte de la crisi de la COVID al mercat laboral, el 35% de les persones de Sant Cugat que estan en atur han perdut la feina com a conseqüència de la pandèmia. Pel que fa a les persones pobres aturades, la meitat d’aquest col·lectiu també ha perdut la feina a causa de la crisi del coronavirus.
En general, una quarta part de les persones ocupades pateix o ha patit una situació d’ERTO i un terç de les persones ocupades han vist reduït el seu salari com a conseqüència de la crisi. D’altra banda, gairebé el 40% de les persones ocupades de Sant Cugat tenen por de perdre el seu lloc de treball com a conseqüència de la crisi provocada pel coronavirus.
Salut i persones grans que viuen soles
Durant els darrers 3 anys el percentatge de santcugatencs/ques de la ciutat que a causa d’un problema de salut necessiten l’ajuda d’altres persones per realitzar les activitats de la vida quotidiana s’ha incrementat lleugerament passant del 6,2% al 8,8%. La gran majoria d’aquestes persones són dones, gairebé el 60% són gent gran de 65 i més anys, 2 de cada 12 pateixen carència material severa, i 2 de cada 10 viu sola. De fet, el percentatge de persones de 65 i més anys que viuen soles és del 25,9%, una dada 2,2 punts percentuals superior a la registrada pel conjunt de Catalunya l’any 2019.
Vida associativa i relacional
La taxa d’associacionisme local (persones associades a entitats del municipi) ha experimentat, en els darrers 3 anys, una tendència a la baixa passant del 18,1% al 16,7%. De la mateixa manera, la taxa d’associacionisme local actiu (persones que formen part d’una entitat a la ciutat de manera activa) també s’ha reduït 2 punts percentuals situant-se en l’11,8%.
Finalment, el baròmetre també recull que aproximadament un 20% de les persones enquestades no té ningú de confiança a Sant Cugat amb qui poder parlar de temes personals, una dada gairebé 5 punts percentuals més elevada que la registrada fa 3 anys.
