Ens trobem en un moment de profunda excepcionalitat respecte a la situació de les persones refugiades i desplaçades. Milions de persones, forçades a abandonar els seus llocs d’origen a causa de conflictes, violència, vulneracions de drets i efectes del canvi climàtic, es veuen afectades amb condicions difícils i, sovint, inhumanes en les seves rutes de fugida.
Actualment, hi ha més de 117 milions de persones refugiades i desplaçades arreu del món, una xifra que s’ha duplicat en l’última dècada i que posa de manifest la magnitud d’aquesta crisi humanitària global.
En molts països, les polítiques migratòries han adoptat un enfocament restrictiu i securitari, incrementant la criminalització de les persones en moviment i dificultant l’accés a vies segures i dignes d’acollida. Aquesta realitat s’acompanya d’un augment de les devolucions en calent i de discursos d’odi que desafien els principis fonamentals dels Drets Humans.
La Mediterrània continua sent una de les zones més perilloses per a qui busca protecció, amb un nombre alarmant de víctimes mortals en les rutes marítimes. Paral·lelament, la situació a la Franja de Gaza és alarmant, amb més del 90% de la seva població desplaçada internament i sotmesa a un bloqueig que impedeix l’entrada d’ajuda humanitària essencial.
La denegació per part del Govern israelià d’assistència humanitària essencial a la població civil és inacceptable i infringeix el dret internacional humanitari. Israel torna a emetre ordres de desplaçament forçat a Gaza i imposa severes restriccions de moviment. El desplaçament forçós permanent és una violació del dret internacional humanitari.
No podem mirar cap a una altra banda mentre el Govern israelià actuï impunement i no posi fi a la represa ofensiva militar i aixequi les seves restriccions a l’ajuda humanitària.
A més, no podem oblidar altres crisis humanitàries actives a regions com Sudan, Síria, l’Afganistan i el Sahel, entre d’altres, on la migració forçada és conseqüència directa de conflictes, persecucions i la degradació ambiental.
Des de Sant Cugat, reafirmem que el refugi és un dret humà fonamental i que tenim el deure d’acollir. No en podem defugir. Cal un compromís ferm per tal de garantir que el dret d’asil i el dret a la protecció es respectin plenament, així com promoure vies segures i dignes per a l’acollida de les persones que fugen de situacions extremes.
La solidaritat i la cooperació internacional han de ser les eines clau per afrontar aquesta crisi i construir un futur més just i humà per a totes.
