Ajuntament / Medi ambient

L’arquitectura horitzontal, l’estrès hídric i la calor extrema, possibles causes del trencament de la branca del Pi d’en Xandri

05/09/2025
Comparteix aquesta notícia

Així ho ha determinat un equip d’arboricultors especialitzats en avaluació de risc en arbrat després de realitzar un estudi exhaustiu de l’exemplar

L’Ajuntament iniciarà diverses intervencions per garantir el bon estat d’aquest de pi pinyoner, emblema de la ciutat

L’alcalde de Sant Cugat, Josep Maria Vallès, ha visitat avui el Pi d’en Xandri per presentar els resultats de l’informe sobre el trencament d’una de les branques centrals de l’exemplar, el passat 18 d’agost, i per explicar els treballs que es portaran a terme per garantir el bon estat d’aquest arbre emblemàtic de la ciutat.

L’alcalde, Josep Maria Vallès: “ El pi ara és encara més símbol de la ciutat perquè resisteix i representa la preservació de l’entorn natural, que és el que tots volem. Continua ben fort, pot tenir una vida molt llarga. Segons els tècnics, podria durar 100 anys més”.

Vallès, acompanyat per l’equip tècnic i la cap del servei de Parcs i Jardins, Joana Astals, l’historiador i propietari de l’arbre, Domènec Miquel, i l’enginyer ambiental, Jordi Torrijos, ha presentat les conclusions de l’anàlisi, elaborat per un grup d’experts arboricultors, especialitzats en avaluació de risc en arbrat.

L’informe ha determinat que les causes que van provocar el trencament i posterior caiguda de la branca van ser multifactorials i que l’incident es va produir per:

  1. Calor extrema →  del 8 al 18 d’agost es va produir un episodi d’altes temperatures sostingudes durant onze dies consecutius.
  2. Estrès hídric crònic → reducció de la flexibilitat de la fusta.
  3. Arquitectura horitzontal → més estrès mecànic.
  4. Podridura interna incipient → debilitament parcial de la secció afectada.
  5. Creixement de fulles i fruits per les pluges abundants de primavera.
  6. Altres factors→ Sudden Branch Drop, caiguda sobtada i espontània de branques grans i aparentment sanes, vinculada a estrès hídric i condicions ambientals extremes.

El document conclou, però, que l’episodi de calor extrema, l’estrès hídric crònic i l’especial morfologia del Pi d’en Xandri s’apunten com les principals causes de l’incident. L’arbre presenta una arquitectura de gran amplitud lateral, amb branques horitzontals molt desenvolupades hi ha zones amb més resistència al vent i d’altres, com la de la branca trencada, amb major estrès mecànic. Les branques horitzontals són especialment vulnerables, ja que acumulen càrregues i, davant episodis de vent o creixements asimètrics, poden patir una fractura sobtada.

A més, cal afegir que la ubicació del Pi, aïllat del bosc, fa que l’exemplar estigui més exposat a aquest tipus d’inclemències i a les temperatures extremes.

Mesures de protecció d’un símbol

L’alcalde Vallès ha explicat que, seguint els criteris tècnics i amb la voluntat de garantir el bon estat d’aquest Pi, símbol de la ciutat, l’Ajuntament ha encarregat a una empresa especialitzada les següents intervencions per seccions:

Capçada

  • Instal·lació de cablejat dinàmic
  • Sanejament fractura segons principi de la poda natural
  • Poda selectiva i mínima per redistribuir la càrrega
  • Retirada de pinyes
  • Revisió punts febles brancatge

 Tronc

  • Reposició de la malla metàl·lica per a la protecció de la ferida principal
  • Ampliació i ajustament de la corona protectora
  • Substitució dels puntals de suport malmesos
  • Revisió podridura interna i ferida central

Sòl

  • Aportació de triturat
  • Inspecció dels fongs beneficiosos del sòl
  • Protecció física al voltant de l’arbre
  • Cartelleria informativa de beneficis i perills
  • En els mesos de dèficit hídric (juny, juliol, agost) aportacions d’aigua.
  • Permetre l’evolució natural de les herbes adventícies a l’entorn immediat

Així mateix, es duran a terme inspeccions periòdiques del Pi d’en Xandri, un exemplar singular de Pinus pinea amb alt valor històric, social, paisatgístic i ecològic. Aquest seguiment es farà de manera coordinada entre l’Ajuntament de Sant Cugat i la Generalitat, que recentment ha declarat l’arbre com a monumental.