Ja ha esdevingut ferma la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que avala la modificació de PGM feta per l’Ajuntament amb l’objectiu de convertir els espais de la Torre Negra en sòl no urbanitzable.
Tant el Tribunal Suprem com el TSJC no han admès els recursos de cassació que Núñez&Navarro va presentar contra aquesta sentència (publicada l’any 2022) i per tant ara passa a ser ferma. D’aquesta manera, els tribunals confirmen la potestat de l’Ajuntament per transformar l’àmbit de la Torre Negra com a sòl no urbanitzable per motius d’ordenament urbanístic del municipi.
Josep Maria Vallès, alcalde: “Estem molt satisfets que la justícia torni a avalar l’actuació de l’Ajuntament a l’hora de preservar aquest paratge de la urbanització. És molt positiu per Sant Cugat que aquesta porta d’entrada a Collserola quedi lliure de la urbanització. Ens n’hem de felicitar tots i totes, perquè la preservació de la Torre Negra sempre ha comptat amb un ampli consens de ciutat.”.
El llarg camí per preservar Torre Negra
Aquesta és la tercera modificació de PGM que l’Ajuntament ha impulsat per convertir les 165 hectàrees de l’àmbit de la Torre Negra (classificades com a sòl urbanitzable no delimitat) en sòl NO urbanitzable.
Anteriorment el TSJC havia anul·lat les dues primeres modificacions de PGM en considerar que aquest paratge no podia ser preservat pels seus valors naturals. Els tribunals, però, sí que van reconèixer la competència municipal per classificar Torre Negra com a sòl no urbanitzable ordinari, que és la fórmula que finalment ha impulsat l’Ajuntament per preservar aquest espai.
Aquesta tercera modificació de PGM, aprovada definitivament per la Generalitat al juny del 2018, converteix en sòl no urbanitzable la pràctica totalitat de l’àmbit i només classifica com a sòl urbà la petita urbanització residencial Torre Negra (que ja havia estat sòl urbà en el PGM del 1976), el Club Tennis Natació Sant Cugat i l’escola Avenç.
S’evita, per tant, la intenció dels propietaris de construir en aquest espai. Durant els pràcticament 30 anys de litigis, els propietaris han presentat diversos plans d’urbanització que proposaven la construcció d’entre 1.800 i 3.600 habitatges.
Un consens de ciutat
La proposta per preservar la Torre Negra neix d’un moviment social i veïnal iniciat a la Festa de la Tardor de l’any 1993 on, sota el lema “Torre Negra forestal”, es van recollir 10.000 signatures per a la protecció de la zona. Uns mesos després (febrer del 1994) es va crear la Plataforma Cívica per a la Defensa de Torre Negra i Rodalies, formada per ciutadans i entitats santcugatenques.
Posteriorment l’Ajuntament –amb un consens majoritari dels grups municipals que s’ha mantingut pràcticament durant tot aquest temps- va impulsar les tres modificacions urbanístiques de PGM per preservar la Torre negra de la urbanització: la primera modificació va ser aprovada definitivament l’any 2003 (i anul·lada pel TSJC l’any 2009), la segona va ser aprovada l’any 2012 (i anul·lada pel TSJC l’any 2016) i la tercera l’any 2018 (avalada pel TSJC aquest any 2022).
